Extinció (Faula dels descendents de la "mona chita")

Escolta, rei,

si vols que vagi a la guerra

a rebre i a repartir,

vine-m´ho a dir,

parla amb mi,

quedem aquí,

o al bar del pi

El nus la flor – Enric Casasses

Somio amb la perduració
de la memòria

però no sé  si m’he tornat guerxo

o més aviat cec

doncs no trobo vida intel.ligent

en aquest planeta

en aquest indret

No m’entengueu malament

jo mateix no em penso intel.ligent

tan sols
com tot(e)s vosaltres

sóc un simple descendent

de la “mona chita”

És només que miro el cel

i ho trobo tot tan immens

allò que veig em desborda

i em fa venir ganes de plorar

Plorar perquè som imbècils

               

Miratge

Immediatesa ferotge

foc hipnòtic

episodi distòpic

simulacre polític

realitat mediatitzada

 […]

Ex t  i   n    c     i      ó

Senyora

senyor

escolti bé amb l’orella

prengui cura

i pari molta atenció

La bandera

la nació

la tradició

la religió

la ideologia

qualsevol idea col.lectiva

sovint esdevé

sargidora de tenebres

traficant de cossos, ànimes i cervells

Ella ens classifica

identifica

i posseeix

Ens pren la nuesa del mot

el somriure del gat

i au!

Tots ben lligats

i cap a l’escorxador!

Reflexionem

Re-flexionem!

Renunciem a la importància

seiem

parlem-ne

trobem llars de tolerància

I recordem

re-cordem!

que a l’estany del silenci

només s’arriba

travessant el llit glaçat de la paraula